Últim dia de la Rocaya i jo. Quan anava de camí cap a l'ecola Fontmartina, pensava en tots els divendres que haviem passat, des del primer fins el darrer. Ho trobaré tant a faltar. Per això he pensat de dedicar tota l'hora a fer el que li vingués d'agust a la Rocaya.
Ella ha escollit jugar al ordinador. Així que hem encès l'ordinador i ha posat un joc que li agradava molt i ha jugat durant 10 minutets. S'ha cansat i ha posat una cançó que li agradava i entre ella i jo l'hem cantat molt alegrement. La veritat, jo no me la sabia, però hem posat la lletra per poder cantar-la juntes. Al acabar la cançó, els i hem dit a la Júlia Murillo i la Jampolo, i a la Lídia Cardoso i la Laila, que si els i venia d'agust baixar al patí a jugar amb nosaltres i els hi ha semblat bé. Així que hem agafat una pilota i hem baixat al pati a jugar. Hem estat decidint quin joc fer i ens ha semblat bé jugar al Matar Conills. Hem estat fins que ha sigut hora de marxar jugan i llavors l'he acompanyat a l'autocar com ella ha volgut.
S'ha despedit de mi amb una forta abraçada i un petó.
Ens espera la festa del dimecres per tancar el projecte.
Una nena tant encantadora i riallera com la Rocaya es trobarà molt a faltar, li he agafat un apreci molt gran.
He gaudit molt d'aquest projecte, espero que els següents cursos ho fagin amb el mateix gust que ho he fet jo. Treballar amb nens o nenes més petits i poder ajudar-los es la millor sensació que hi ha.
Judit Corbalan
